dimecres 1 de octubre de 2008

EXCUSES DE MAL PAGADOR.


L’acord del ple municipal de Figueres del mes de juny , va representar un pas endavant per resoldre el problema de l’estació, però ja no n’hi ha hagut cap més.
Calia que la Generalitat i Fomento canviessin d’opinió i, per aconseguir-ho, s’havia d’assolir un ampli consens entre els partits de l’ajuntament i estendre’l a tota la comarca. A més, era imprescindible mobilitzar la societat civil. Una estratègia combinada que està donant bons resultats pel territori en el tema de la MAT.
Enlloc d’això, l’Alcalde de Figueres va anar a Madrid a negociar però hi va anar tot sol. A més, el govern municipal ignora la resta de la comarca i renúncia a liderar-la, com li correspondria per pes demogràfic. La comarca és petita i per això hauríem de buscar el consens en temes bàsics. Existeix una predisposició a fer-ho en aquest cas, perquè tot una sèrie d’ajuntaments, entre ells els més poblats, han aprovat mocions en favor de l’acord del ple municipal figuerenc o del soterrament. Ho han fet també, empresaris, botiguers i altres col·lectius de la societat civil. Per què no s’ha volgut aprofitar aquest terreny adobat? L’ajuntament tenia i té aquesta eina i no és la única: també pot pressionar les administracions tot convocant la Consulta Popular sol·licitada per més de 6.000 persones amb dret a vot a Figueres. Tot indica que l’equip de govern no vol utilitzar aquestes eines. El que s’ha dit sobre la possibilitat de perdre l’accés a la línia d’alta velocitat, és una excusa de mal pagador. Com demostra l’estudi que va encarregar el mateix ajuntament, l’alternativa a la proposta municipal de tenir dues estacions (que per nosaltres és un mal menor), és tenir una sola estació al centre; perquè és possible utilitzar la variant que està construint Fomento al sud de Figueres per fer-hi arribar els trens que circulin per la línia d’alta velocitat. A més, quan pensen en fer arribar a Figueres els trens Avant, és perquè saben que Figueres té molts viatgers; més que Lleida, per exemple.
Si Figueres perd la seva estació, la major quota de responsabilitat serà dels socialistes, que tenen la Conselleria d’Obres Públiques de la Generalitat, governen a Madrid i són, amb IC, al govern municipal; però no seran els únics responsables. Convergència i Unió governa amb ells a l’ajuntament i al consell comarcal. Si s’abandona l’opció del soterrament, serà legítim interpretar que han primat els interessos de partit.
Nosaltres no afluixarem, perquè l’Empordà ja ha rebut prou i té dret a un millor tracte. No ho farem perquè el Pla Director Urbanístic del Sistema Urbà de Figueres, que és a informació pública, fixa “ a l’horitzó del 2026, el desplaçament de l’actual estació de Renfe “ i de les vies (pàg.147). Això vol dir que la cosa pot anar per llarg i que hi ha molts caps per lligar. També vol dir que es podrà rectificar una decisió més equivocada encara que la de Tarragona. A banda del perjudici per la majoria dels usuaris del tren i de l’autobús, la ciutat patirà greus trastorns en la ja caòtica mobilitat interna i en l’economia local. A més, les moltes noves infrastructures que implica el trasllat, s’han de finançar amb unes operacions urbanístiques que si abans eren molt discutibles, ara semblen utòpiques. Mentrestant, molts dels nostres polítics, que fa quatre dies encara negaven que existís una bombolla immobiliària, semblen viure en un altre món.
Els problemes acumulats són molt greus i les actuals polítiques europees ens fan pensar que, qui no tingui un bon sistema de transport públic, de passatgers i mercaderies, la passarà magre i que la línia de Portbou serà imprescindible. Nosaltres no afluixarem, perquè si la gent de l’Empordà hagués fet cas dels polítics que sempre diuen que tot està dat i beneit, els espais naturals emblemàtics de la comarca (els aiguamolls, el Cap de Creus, etc.)serien plens d’urbanitzacions i les torres de la MAT ja formarien part del nostre paisatge.
Hi ha preguntes que el Conseller Nadal hauria de respondre: Per què no és pot fer a Figueres el que es farà a Girona i a un preu infinitament superior ? Per què si la pretesa intermodalitat és més important que la centralitat, l’estació de Girona no s’ha construït a l’aeroport

Comunicat de la plataforma Defensem el Tren de l'Empordà, 30 de setembre '08, Figueres

La pura realitat!

No calen gaires paraules més...

dimarts 2 de setembre de 2008

Tornant de vacances, tornant a la trinxera...

Aquest any és el primer estiu que he pogut gaudir de vacances com la resta de mortals. Tot s'ha de dir, s'agraeix un "kit kat" en la rutina però gaires dies sense la vida política tampoc hi sé estar. He aprofitat aquest agost per fer de "guiri" a la meva terra, l'Alt Empordà, i en els territoris del voltant, Catalunya nord, Gironès, Garrotxa,... Quan vius fora de casa, tornar per fer turisme se't fa estrany. Vas els llocs de sempre, et retrobes amb els amics, descobreixes aquell raconet que feia temps que no hi anaves i aprofites el temps perdut. En resum, et reconcilies amb la teva terra i la teva gent. Te n'adones que la terra on vas néixer és un petit trosset del paradís i que no et cal buscar llocs a milers de quilòmetres de casa per gaudir d'unes bones vacances.
D’altra banda he de dir que he arribat al setembre amb un regust agredolç. El fet de sentir-te, en moments molt puntuals, un estrany a l’Empordà, a casa, és dur. Diguem que no es pot tenir tot en aquesta vida.
També s'ha de dir que per passar un bon estiu s'ha d'anar amb una bona companyia i jo la tenia de primer nivell.
Us deixo amb quatre fotos perquè us feu una idea.
Per cert també vaig anar a collir peres...És un nou esport d'aventura que es veu que a les terres de ponent es practica molt aquest dies d'estiu. Una nova experiència, que com tot aquest últim any, impensable fa temps enredera.

Empuriabrava

Carcassone

Sant Martí d'Empuries

Ella

Cadaqués

....!!!

En Pau en el bar de sempre

El cunyat i un servidor

Kin parell...


Un cop ensenyat quatre moments d’aquest agost ja us deixo. Ara que tots ja som a les trinxeres de nou penseu que:

Tot està per fer i tot és possible!!! La lluita continua i l’estat opressor espanyol ens ho recorda cada dia.

Independència i Llibertat!