4 Columnes

Remenant papers trobo un fet que devia tenir amagat en els canals subterranis de la memòria perquè no el recordava. Es tracta d'una proposta, fallida, que alguns benemèrits dinamitzadors culturals van portar a l'Ajuntament de Barcelona l'any 1994. Per què es va desinflar el projecte o què hi va interferir, no ho sé, però sí que veig, en els papers d'aleshores, que la cosa va aixecar unes expectatives sòlides i una ampla difusió. Es tracta de quatre columnes. De les quatre barres. I de la manca gairebé absoluta de símbols catalans als monuments de la ciutat. La història és corprenedora: Puig i Cadafalch, essent president de la Mancomunitat, aixeca un monument de caire catalanista que consisteix en quatre columnes de més de vint metres d'alt i més de dos metres de diàmetre, coronades per una cúpula jònica, a l'avinguda de l'Exposició de Montjuïc. Estaven situades on és ara la font màgica. Estaven arrenglerades (no com les tan belles que Alfaro va aixecar al campus de Bellaterra fa pocs anys) i significaven, òbviament, les quatre barres. Això s'esdevenia el 1919, com a primer pas cap a la urbanització de Montjuïc. Per les fotos veig que feien molt de goig. Doncs, tot i que tots els països tenen monuments representatius, i que la iconografia de quatre columnes és austera i harmònica, hi ha algú a qui la idea li va semblar ofensiva. Aquest algú va ser l'infaust general Primo de Rivera, que, incòmode amb un símbol catalanista, ordenà dinamitar-les (dinamitar-les, amics: un tràgic símbol a afegir) el 1928, tot i tractar-se de l'obra d'un dels millors arquitectes europeus. Diuen que, a punt de celebrar-se l'Exposició Universal, el dictador no va voler que fossin fotografiades i divulgades. Ja se sap: el bon catalanista és aquell que roman silenciós: incolor, inodor i insípid. I calladet.


Doncs bé, l'any 1994 algú dels qui tenen memòria històrica en va parlar i sembla que el projecte va passar els sedassos municipals, arquitecturals i econòmics corresponents. La idea és, en la impossibilitat de situar-les on eren aleshores, car hi ha la meravellosa font Buïgas, alçar-les just a darrere, en una ampla explanada. Es dóna l'avantatge que als esbossos que s'hi feren s'observa que no fan nosa a la perspectiva ni tapen res. No trobeu extraordinàriament enraonat que allò que va arrabassar una dictadura ho restitueixi una democràcia?

Jo, sí.

Isabel Clara Simó

Campanya pel Monument d'Homenatge a Tots els Homes i Dones de Tots els Temps que han Lluitat per les Llibertats Nacionals Catalanes.