Uns dies a Euskal Herria

Per primer cop des de que tinc aquest blog introduiré una vivència pròpia. Havera que serà. No sigueu molt crítics, que soc novato.
Aquest últims dies han estat molt intensos i plens de bons moments. Tot va començar el dia 28 a la nit arribant a les 2:30 a Bell Lloc d'Urgell on m'esperaven un parell de cracs. En Folgueres i la Marta estaven petin el meu retard en mig de birres i bona música, ben mirat no patien gens...jeje


Varem fer l'última birra de la nit i cap al llit...solet! L'Endemà tots els companys de Ponent varem anar tirant cap a la nació germana de Euskal Herria.

Un cop allà varem poder contrastar que els bascos són seriós. A les 14h ja estaven ben torrats i de festa. Quina gran nació. Nosaltres entre pitos i flautes ens varem integrà ràpidament. No va ser gaire difícil. A més els amics que ens varem anar trobant de les JERC ens hi van ajudar. Ells ja portaven dies integrats. Qui els va parir!
La mani va ser una orgia col.lectiva de independentisme, festa i reivindicació. Una de les millor que he vist mai. Allà ens varem perdre tot plegats. Uns eren el bar, d'altres amb els bascos, d'altres anàvem de bar en bar mentre la mani anava tirant i alguns se'n vana anar a l'hotel a guarda forces per la nit. El que em va fer més pena de tot va ser que dels líders d'ERC no n'hi havia cap. Això si que és impressentable.

Després de la macro mani i mig torrats varem anar de caps a la "Catedral". No hi ha paraules per definir tot el que va passar allà dintre. Us deixo que us feu una idea amb les fotos.
Gent i més gent...
Unes patriotes catalanes...
Els nostre herois...
El foc de la victòria...
Tot un símbol per les JERC...
La gran Festa Independentista...
Un cop finalitzada la festa...ai! el partit, varem anar cap el centre de Bilbo. Allà va començar una nit plena de wisky, riures, bon rollo i perduts. De la colla vaig ser l'últim arribar a l'hotel. És ben bé que els de Ponent no aguanten res. El dia següent petin les conseqüències de la nit vaig descobrir que tots els figuerencs que corrien per allà d'alt, i no eren pas pocs, van arribar de festa 2 hores més tard que jo. He perdut pistonades.

El diumenge només ens varem limitar a patir les conseqüències de la festa i dinar unes quantes tapes tots junts.
Ja m'ho deixava...de qui són les ulles del Chico de la Peca?

Per acabar només dir que han estat uns dies per recordar. Merci a la gent de Ponent per aquest dies i per cuidar-me tan.